Quan OpenAI ha anunciat ChatGPT-5, ho ha venut com la seva gran fita del 2025. Però si mirem la història amb lupa, veiem que no és només una història d’innovació fulgurant; també és un capítol més en una estratègia de posicionament molt calculada… i amb més matisos del que el màrqueting ens vol fer creure.
El problema és que molta gent està traient conclusions equivocades. GPT-5 no és un “model frontera” ni un gegant escalat fins a dimensions inèdites. De fet, per primer cop en la saga GPT, el model no és més gran que el seu predecessor. El motiu? El paradigma actual de la IA comercial prioritza models àgils, ràpids i capaços de generar molts tokens per segon, sobretot per raonar i interactuar amb eines, en lloc de “mastodonts” lents i pesats que, tot i ser potents, sacrifiquen velocitat.
Si busquem un exemple que sí qüestioni la llei d’escala, aquest seria GPT-4.5. Era molt més gran que GPT-4o i GPT-5, però el cost de computació no compensava el valor diferencial que aportava. Tanmateix, ser més gran tenia avantatges: menys al·lucinacions i possiblement un “model del món” més ric i sofisticat. El problema? La seva lentitud el va deixar pràcticament fora de joc comercial. Però això podria canviar: el que avui és lent, amb millor hardware, demà podria executar-se ràpidament i mostrar diferències qualitatives en raonament o en tasques “agèntiques” que els models més petits no poden aconseguir… o potser no. Encara és un tema obert.
I aquí és on GPT-5 es situa en terra de ningú. No és un experiment per comprovar fins on pot arribar la llei d’escala, sinó un punt intermedi: un model optimitzat per ser viable com a producte comercial, equilibrant eficiència i utilitat. És el resultat de gestionar una plataforma amb milions d’usuaris en producció, no d’una recerca de laboratori del tipus “a veure què passa si el fem deu vegades més gran”.
Una cronologia amb més política que màgia
Tot i que la narrativa oficial parla de dos anys de treball continu i “millores substancials”, la realitat és que el desenvolupament de GPT-5 ha estat més una evolució que una revolució.
Després de GPT-4 i l’experiment de GPT-4o, OpenAI es trobava amb una competència creixent: Google amb Gemini, Anthropic amb Claude i un ecosistema de models open-source que cada cop són més capaços. El llançament de GPT-5 no només respon a una necessitat tècnica, sinó també a una estratègia de mantenir-se al centre de la conversa abans que un altre li prengués el protagonisme.
A principis d’aquest mes d’agost de 2025, GPT-5 es va desplegar de cop per a tots els usuaris, passant a ser el model predeterminat. Un gest amb doble lectura: simplifica l’experiència per a la majoria… però també força a adoptar-lo fins i tot als qui preferien versions anteriors. Com és lógic, no tothom ho ha rebut amb entusiasme i OpenAI ja s’ha fet enrrera, oferint l’opció d’escollir models antics.
I què ens aporta realment GPT-5?
Sobre el paper, GPT-5 millora la comprensió contextual, redueix errors i gestiona prompts més llargs (fins a 400K tokens). És més ràpid, més estable i més multimodal, capaç de treballar amb text, imatge i àudio.
Però la pregunta és: és prou diferent perquè el canvi sigui significatiu per a l’usuari mitjà?
En moltes interaccions quotidianes, la diferència amb GPT-4o és subtil. Allà on sí destaca és en tasques llargues i complexes, on el context ampliat i la coherència extra realment marquen la diferència. Això és especialment útil per a projectes tècnics, redaccions amb molta referència creuada o processos creatius que necessiten consistència.
L’impacte… i les ombres
En l’àmbit professional, GPT-5 obre la porta a automatitzar processos més sofisticats, generar documentació tècnica més fiable i treballar amb fluxos multimodals sense salts manuals. En educació, potencia l’aprenentatge personalitzat i la creació de materials adaptats.
Però hi ha punts que fan “aixecar la cella” als que normalment som escèptics:
- La dependència creixent d’un únic model centralitzat incrementa el risc de lock-in tecnològic.
- Les limitacions de transparència sobre el seu entrenament i governança continuen sent un punt feble.
- L’enfocament “tot en un” simplifica, sí, però també redueix el control granular per a usuaris avançats.
És una millora clara? Sí. És un punt d’inflexió? Potser no tant com ens volen fer pensar.
El moviment estratègic d’OpenAI
Aquest llançament no només és un producte, és un missatge a la competència: OpenAI segueix marcant el ritme i vol que el seu ecosistema (ChatGPT, API, integracions amb Microsoft i altres) sigui el punt de partida natural per a qualsevol projecte d’IA. Amb GPT-5, l’empresa consolida la seva imatge de líder, però també tanca més el seu jardí: accés centralitzat, model únic per defecte i més serveis lligats a subscripcions premium.
Això també explica per què OpenAI ha triat aquest camí ara mateix: mentre competidors com Google o Anthropic busquen el cop d’efecte amb models “flagship” més grans o funcionalitats noves, OpenAI aposta per consolidar un ecosistema tancat, ràpid i altament integrat, mantenint el control del ritme de la cursa.
I ara què?
Si la història es repeteix, GPT-5 serà només un pas més abans d’un GPT-5.5 o d’un hipotètic GPT-6. El repte serà mantenir la rellevància davant rivals que estan creixent molt ràpid, especialment en el camp de models open-source i solucions més transparents.
La veritable pregunta és si OpenAI podrà seguir innovant al mateix ritme… o si estem entrant en una fase on el màrqueting pesarà més que la disrupció real.