Sempre he tingut una fascinació especial per la història. M’agrada mirar enrere, intentar entendre com vam arribar fins aquí, i especular sobre què hauria passat si les coses haguessin estat diferents. Aquesta passió em fa també sensible a un debat que aquests dies ha tornat a la primera línia: pot la intel·ligència artificial substituir els historiadors?
La pregunta em va venir al cap després de llegir un article al Washington Post (“Will historians really be replaced by AI? They remain skeptical”). En ell es plantejava, amb cert to provocador, si el treball dels historiadors podria ser assumit per models d’IA cada cop més potents i capaços d’analitzar grans quantitats de dades.
Però la història, al meu entendre, no és només dades. És context, interpretació, sensibilitat cultural, i fins i tot un cert sentit narratiu. La IA pot fer coses molt interessants: creuar arxius, processar documents inaccessibles, descobrir patrons en fonts que cap humà tindria temps d’analitzar. Però, quan toca explicar per què una societat va triar un camí i no un altre, o què significava una decisió política en el seu temps, aquí entra en joc la mirada humana. L’historiador no només descriu fets: els dota de significat.
Sóc dels que pensa que la substitució total de professions ha estat més un relat recurrent que no pas una realitat. Sí, hi ha oficis que han desaparegut amb els canvis tecnològics, però també n’han sorgit de nous. El cas dels historiadors em sembla paradigmàtic: la IA no els farà prescindibles, però sí que els transformarà. Ja no caldrà passar mesos en un arxiu cercant una dada, sinó que l’IA podrà oferir-la en segons. L’historiador, en canvi, haurà de centrar-se encara més en el judici crític, en separar el gra de la palla, i en aportar aquesta dimensió humana que els algoritmes, per molt sofisticats que siguin, encara no saben replicar.
I potser aquí hi ha la reflexió més interessant: la IA ens allibera de moltes càrregues mecàniques i repetitives, però ens deixa davant d’un mirall. Ens obliga a preguntar-nos què és irrenunciablement humà en cada professió. En el cas dels historiadors, crec que la resposta és clara: la capacitat d’interpretar, de donar sentit, i de connectar passat, present i futur amb una mirada crítica.
És possible que en el futur els llibres d’història s’escriguin amb col·laboració estreta entre IA i experts humans. Però si la història és la ciència que explica qui som, difícilment delegarem aquest relat només a les màquines.