“Recordes quan el navegador només servia per navegar? Obries una pestanya, escrivies una URL, i es carregava una pàgina feta amb HTML! Quins temps aquells”
Pot ser una conversa de dos avis en un futur no gaire llunyà. Estem veient ja navegadors que et llegeixen, et resumeixen, et suggereixen… i, si li deixes, fins i tot actua per tu. Benvinguts a l’era dels navegadors amb intel·ligència artificial, on la comoditat és màxima —i la privacitat, mínima.
Quan el navegador et coneix massa bé
L’arribada de ChatGPT Atlas (OpenAI) o Comet (Perplexity AI) marca un canvi profund en la relació amb la web. Ara ja no consultes pàgines, ara converses amb el navegador.
L’Atlas et pot llegir el contingut d’un web i resumir-te’l, extraure dades o fins i tot comprar entrades per tu. El Comet permet fer cerques “conversacionals” que fusionen la potència d’un agent amb la d’un motor de cerca. Tot sembla futurista, pràctic i fins i tot amable.
Però hi ha un petit detall: per fer tot això, han de veure-ho tot. I ja sabem, com passa sovint amb la IA o amb la tecnologia en general, quan un sistema veu massa, hi ha algú que acostuma a mirar darrere.
Una mirada massa profunda
L’agost d’aquest any ja vaig llegir un article que avançava que diversos navegadors amb IA recollien dades sensibles dels usuaris sense un consentiment prou clar. Segons els investigadors, “els assistents integrats poden capturar contingut de formularis, historial de navegació i interaccions completes amb la pàgina”, així que això no ve de nou, però si aquests navegadors s’imposen, la bola de neu serà enorme.
El problema és estructural: aquests navegadors necessiten accedir al DOM (la capa que conté tot el que veus i escrius) per poder-te ajudar. En fer-ho, però, obren la porta a capturar informació que mai hauria de sortir del teu dispositiu: noms, contrasenyes, textos de formularis o missatges privats.
Això no és teoria, l’empresa de seguretat LayerX va demostrar com una vulnerabilitat anomenada Cometjacking permetia injectar ordres en el navegador de Perplexity a través d’un simple enllaç. I una de més coneguda, Proton, publicava que “la majoria de navegadors d’IA actuals no tenen el mateix compromís amb la privacitat que les seves promeses de productivitat”.
L’efecte “grava-ho tot”
El navegador d’IA és, essencialment, una capa d’observació permanent. Per entendre el que fas, registra context, textos, patrons de cerca, pàgines visitades i fins i tot temps d’inactivitat. És una mina de dades increïble per entrenar models, millorar productes o simplement vendre perfils. Això no vol dir que ho facin amb mala intenció, però, com ja hem vist amb xarxes socials, l’escletxa entre “millorar el servei” i “explotar les teves dades” és molt més prima del que voldríem. I en aquest cas, el que està en joc no és només el teu historial: és la teva manera de pensar i de buscar.
“Una eina per cada feina”
Quan era petit, el meu pare sempre em deia: “Cada eina, per a la seva feina.” I aquesta frase, tan senzilla, resumeix perfectament com hauríem d’abordar aquesta nova onada de navegadors intel·ligents.
Si has de fer consultes ràpides, resums d’articles, o buscar inspiració: fes servir Atlas, Comet o qualsevol navegador d’IA. Res que tu aportis informació sobre tu mateix, nomes recollir-ne.
Ara bé, si la infomació amb la que treballes es personal, o financera o revises contractes, gestiones dades d’empresa o fas tràmits legals, millor usa Brave, Firefox o qualsevol navegador amb focus en la privacitat.
Amb això no vull que ningú pensi que rebutjo la innovació, els que em coneixeu i em llegiu normalment ja sabeu que és tot el contrari, sinó de saber quan i on utilitzar les noves eines que disposem.
Posaries les teves contrasenyes dins un grup de WhatsApp? O els números secrets del banc? Doncs tampoc deixis les teves dades dins un agent que encara no saps com processa la informació.
El que ve després: d’HTML a assistents
Passem a l’altre banda, si sabem usar-los bé i deixem que el seu ús s’estabilitzi, què ens donaran aquestes eines?
Crec que els navegadors amb IA són la porta d’entrada a una nova manera d’estar a Internet: sense pestanyes, sense cerques, sense URLs. Només diràs què vols i l’assistent ho farà accedint a informació via API sense interfície gràfica pel mig. Això canviarà radicalment l’e-commerce —on la decisió de compra la prendrà un agent— i pot transformar la publicitat, el SEO i la pròpia idea de “navegar”. De fet, potser deixarem de parlar de “webs” i començarem a parlar d’espais de conversa amb IA. No serà demà ni al 2026…però es un escenari possible.
Com sempre, per arribar-hi sense perdre la llibertat digital, caldrà fer-ho amb cura. Els navegadors d’IA ens prometen un Internet més còmode, però també més pots estar més controlat, són el reflex perfecte del nostre temps: volen ajudar-nos, però també ens estudien.
Per això, abans de deixar-los navegar per tu, pregunta’t: qui navega per qui?
Explora, sí —però fes-ho amb ulls oberts. El futur de la web serà assistit… però la privacitat no hauria de ser opcional.