Aquesta setmana he llegit un article d’Enrique Dans que m’ha deixat pensant: “Cuando los agentes autónomos matan al SaaS: el fin del software tal como lo conocemos”. La idea és tan trencadora com provocadora, però potser el més important és que ens obliga a reflexionar: i si aquest futur ja no fos tan lluny com ens pensem?
Fins ara, la manera d’entendre el programari estava marcada per un model clar: aplicacions concretes per a necessitats concretes, gairebé sempre en format SaaS.
Però què passa quan els agents d’IA multimodals, autònoms i capaços d’orquestrar tasques complexes comencen a ocupar aquest espai? El plantejament és radical: potser no necessitarem mai més un “software” com a tal, perquè els agents podran substituir aquestes eines adaptant-se en temps real a allò que necessitem.
Imagineu que en lloc de subscriure-us a una eina de facturació, un CRM o un gestor de projectes tipus JIRA , simplement li demaneu a l’agent: “porta’m la comptabilitat d’aquest trimestre i prepara els informes per Hisenda”. O bé: “gestiona els leads que han arribat aquesta setmana i envia’ls una resposta personalitzada”. Sense interfícies fixes… sense haver d’aprendre a utilitzar aplicacions…sense lligams a una eina concreta.
Si anessim cap aquí, l’impacte serà brutal. No estariem parlant només de la mort del SaaS com a model de negoci, sinó de la transformació completa del mercat del programari. Empreses senceres que avui viuen de mantenir un producte SaaS podrien veure com el seu valor es redueix a gairebé 0 si un agent pot fer el mateix —o més— sense necessitat de la seva eina.
Ok, relaxem-nos i tornem a la realitat. De totes maneres, com passa sempre, aquest tipus de transicions no serien lineals ni immediates. Hi hauràn resistències, adaptacions i, sobretot, una gran dosi de màrqueting per part de les empreses que intentaran mantenir el seu model actual. Però els senyals hi són: les integracions MCP, els avenços dels agents autònoms, la velocitat amb què OpenAI, Anthropic i Google estan desplegant noves capacitats. Tot apunta que el canvi, o un similar al que planteixo, vindrà abans del que ens pensem.
I, és clar, aquest escenari ens obre moltes preguntes que es ramifiquen en molts escenaris: com gestionarem la seguretat i la privacitat en un món d’agents tan poderosos? Quin paper jugaran els estàndards i protocols oberts? Estem preparats —com a professionals i com a empreses— per repensar la nostra relació amb el programari i amb la tecnologia que utilitzem cada dia?
Encara és aviat per dir si realment estem davant de la “mort del SaaS”, crec que evolucionarà però no se si morirà tant radicalment. Però sí que tinc clar que estem davant d’un punt d’inflexió molt proper.
Tinc clar que la millor estratègia avui és no mirar cap a una altra banda, sinó començar a pensar com aquest canvi podria impactar la nostra feina i els nostres negocis, donem-li una volta…